Identificar amb microxip la nostra mascota és obligatori per llei i és la manera més efectiva d’evitar perdre’l. En existir molts documents i procediments, de vegades és fàcil embolicar-se. A continuació intentem resumir-los:
Microxip per a mascotes
El microxip és obligatori.
Pot ser que algunes mascotes ja el portin en el moment que els adoptem/adquirim però hem de demanar-li al veterinari que comprovi que aquest xip està registrat al nostre nom al registre corresponent.
Registrar el xip per identificar mascota i amo.
Un xip no registrat no serveix de res en cas de pèrdua de la mascota ja que el número de xip no estarà associat a cap informació perquè es pugui contactar amb el propietari en cas que es trobe l’animal.
El registre ha de ser efectuat per un veterinari i l’hem d’informar de qualsevol canvi a les nostres dades de contacte (telèfon o adreça) perquè l’actualitzi.
Avantatges del xip a domicili
En la majoria de casos el cadell o gatet no té les pautes de vacunació completes i en sortir de casa o anar a clíniques s’exposa a malalties per les quals encara no està vacunat. A més, és important no generar estrès a aquestes edats ia casa ni s’assabenten de la implantació del xip.
Cartilla de vacunació
Cada animal ha de tenir la seva cartilla degudament emplenada amb totes les dades actualitzades del propietari, de l’animal, número de microxip i vacunes aplicades així com cirurgies o dades destacables (tests de leishmania per exemple).
Inscripció al registre censal de l’Ajuntament
Un cop implantat i registrat el xip, l’animal s’ha de censar al registre de l’ajuntament. Això només ho pot fer el propietari.
A més de ser obligatori, les dades del cens les utilitza l’ajuntament per destinar fons a instal·lacions destinades als animals de companyia com ara parcs, pipi-cans o fonts per la qual cosa és de gran ajuda que tots ho estiguin.
Canvi de propietari
Aquesta gestió s’ha de fer perquè la responsabilitat de la mascota es transfereixi d’un propietari a un altre. A més, tb s’hauran de canviar les dades de contacte.
Ha de realitzar el tràmit un veterinari i es pot fer ràpidament de forma presencial si l’antic i el nou propietari poden assitir conjuntament. En cas contrari el nou propietari haurà d’aconseguir una autorització oficial firmada per l’antic propietari.
